Aquest mateix estiu vaig viure uns mesos amb tres xiques estrangeres. Mes enllà del goig que dona el poder vacil·lar als amics, (i per qué no diro?, a bona part de la masculinitat), algunes voltes es donava un xoc cultural que barrejat amb la realitat de la regiò en que vivien feia de la convivencia un despertar d'interessos molt divertits.
Un dia en que 'ls meus amics de tota la vida em van fer una visita a les afores de la comunitat che, (merda d' estiu treballant), es va produir una de eixes situacions. Com moltes voltes que bec un poc massa, m'oblide d'on estic i amb qui, i parle la meua llengua. Una llengua (la meua, fisicament parlant) que pareix estar feta d' algun retall de roba vella, amb una pronunciació digna de l'Abradelo o d'un marcià perdut per Crevillent.
Tot i això, una de les meues companyes, (que per cert encara deu estar flipada amb la testosterona que surt del café licor, i per relaciò dels meus amics), em va preguntar que collons parlavem. Jo li vaig contestar que espanyol. Pero crec que ella no em va creure. Supose que com alguna gent, va medir la meua espanyolitat per la llengua que parlen els meus avis i els meus pares. De ella ho puc entendre.
3 comentarios:
Jo l´ultima vegada que vaig beure massa (massa per a mi perque en realitat a soles era una mica de cervesa) segons una amiga meua (jo no m´en recorde) no deixava de parlar holandés i italià i lo mès graciós és que mai he estudiat italià i mai parle holandés... al menys es molt més coherent parlar la teua llengua materna encara que siga com la boca-bustia ;P. Jo ja no puc parlar en valencià i es una cosa que em repateja i m avergonya, mai parle valencià perquè comence a parlar-ho i dues paraules desprès em sors tot en francés (i a més el meu francés és de veritat molt roí):S i jo no crec que l´espanyolitat siga una cosa de llengua materna i reialment molts guiris també saben de nostra pluralitat lingüistica (que en realitat és el que ens fa una terra rica) i inclós hi ha gent estrangera que m´ha dit si jo parlava espanyol castellà o espanyol català... Les teues amigues guiris crec jo que estaven més interesades en la sangria i en la paella que en la cultura :P
Tampoc es això. Eren molt divertides i molt interessades en la cultura. Es més, es van enamorar de ella. Però hi ha llocs, (i sobre tot hi ha gent) on la pluralitat es veu com una ofensa.. I estaven més interessades en el "tinto de verano" (traduïr-ho seria massa)
Italia.., holandés,.. deus pareixer la xiqueta del exorcista ;)
Rubenigue recorda: Pero, ¿por qué noooooooooo? (jejeje, saps que si no parle valencia, balear, català amb tu es perque creus que m'estic ofegant més que parlante. jejeje ;)
Publicar un comentario